8/11/14

Implosió impugnada 22


Estat de setge; gest de col·leccionar  

Text curatorial
Izaskun Etxebarria


Aquest relat és el resultat d'un procés de treball que comença amb la producció d'aquestes obres i acaba amb la seua instal·lació en sala. El 8 d'Agost l'artista i jo vam mantenir una conversa per skype que vaig gravar . Rafa em va recomanar dos textos que ell estava llegint que constituïen el marc de referència del que tenia entre mans: El llenguatge de les coses de Fita Steyerl i Ni folklóriko ni massiu. Què és el popular? de Néstor García Canclini. Després van venir les vacances, els trens, els avions, els vaixells...

Vaig pensar fer una transcripció de la nostra conversa per a extraure un bon diàleg i construir una conversa àgil perquè rescatar la idea de “popular” en la nostra pròpia pràctica implicava elaborar un text atractiu i lleuger. El que no vaig pensar és que la nostra conversa arribara a créixer com una planta veloç per tots els racons del pensament.

Quan vaig veure el tema de fons em vaig recordar d'una novel·la que havia llegit feia ja molts anys: La Immortalitat de Milà Kundera. Jo no volia fer un text a l'ús, lineal i impersonal com un assaig, per açò vaig plantejar generar una conversa per al lector. A Rafa li va semblar interessant deixar que tot fóra mutant, fins i tot la nostra posició en aquesta història.

La meua idea inicial va ser crear un text que enllaçara aqueix estil lleuger amb una anàlisi més profunda. El diàleg seria el nexe entre unes parts i unes altres, al mateix temps que faria que el lector se sentira més implicat. L'objectiu era contextualitzar la pràctica artística que s'estava desenvolupant a partir dels assajos i la nostra conversa per a ancorar-ho finalment en un marc general. Però tot va començar amb una sèrie de parts descriptives que se situen en un temps i un lloc concrets —a voltes presents, altres passats i altres futurs—, i parteixen de la meua pròpia experiència; perquè és inevitable escapar al nostre propi cos i com a cos, al seu trànsit.