explicar (nos) el món amb paraules gastades
“no hem de perdre el dret a denunciar la nostra destrucció, encara que siga per mitjà de paraules ja destruïdes”
(M.Blanchot)
Com no entenem que el món som nosaltres?. Sembla com que no ens fiem, que desitgem vigilar-nos constantment, que no vegem més enllà del que seria una frontera amb els altres.
I tot açò s'engrandeix quan sembla que no ens queden paraules, o aquestes estan tan desgastades i a més sembla que no hi ha veus que les per fi les llancen.
La fi de les ideologies no serà solament una crisi de paraules. Una falta de sentit?
Aquest projecte planteja un joc de frases / paraules basats en l'experiència de grups de persones que han hagut d'actuar; manifestar-se per a ser visibles.
Aquest projecte es planteja com a reconstrucció d'un imaginari en la qual l'experiència es manté com a força de construcció / critica des d'on jugar amb el simbòlic per a implosionar en el ¨ real ¨. Podríem parlar d'una proposta on l'alteració, la denúncia, l'exigència de la seua representació no requereix ni apel·la al seu enteniment, a la seua comprensió literal, ni molt menys a una intenció cientifista de producció per al seu posterior magatzematge documental.
La materialització d'aquest projecte es resol mitjançant la reescriptura sonora de slogans, que en diferents moments de manifestacions constitueixen la resposta d'un imaginari reivindicatiu cap a la vida. Aquestes frases es retallaran, peguen i dobleguen sense un ordre de compressió concret.
El so de les proclames sembla ser el sentit del moviment de les bombetes però és un *micro instal·lat en el carrer el que realment marca el *tempo dels ritmes de potència de les bombetes.
“no hem de perdre el dret a denunciar la nostra destrucció, encara que siga per mitjà de paraules ja destruïdes”
(M.Blanchot)
Com no entenem que el món som nosaltres?. Sembla com que no ens fiem, que desitgem vigilar-nos constantment, que no vegem més enllà del que seria una frontera amb els altres.
I tot açò s'engrandeix quan sembla que no ens queden paraules, o aquestes estan tan desgastades i a més sembla que no hi ha veus que les per fi les llancen.
La fi de les ideologies no serà solament una crisi de paraules. Una falta de sentit?
Aquest projecte planteja un joc de frases / paraules basats en l'experiència de grups de persones que han hagut d'actuar; manifestar-se per a ser visibles.
Aquest projecte es planteja com a reconstrucció d'un imaginari en la qual l'experiència es manté com a força de construcció / critica des d'on jugar amb el simbòlic per a implosionar en el ¨ real ¨. Podríem parlar d'una proposta on l'alteració, la denúncia, l'exigència de la seua representació no requereix ni apel·la al seu enteniment, a la seua comprensió literal, ni molt menys a una intenció cientifista de producció per al seu posterior magatzematge documental.
La materialització d'aquest projecte es resol mitjançant la reescriptura sonora de slogans, que en diferents moments de manifestacions constitueixen la resposta d'un imaginari reivindicatiu cap a la vida. Aquestes frases es retallaran, peguen i dobleguen sense un ordre de compressió concret.
El so de les proclames sembla ser el sentit del moviment de les bombetes però és un *micro instal·lat en el carrer el que realment marca el *tempo dels ritmes de potència de les bombetes.
