IP7


Tota acció comença amb un desencadenant. En aquest cas es tracta d'un moble que dirigeix la centralitat de la reunió i que el propi artista defineix com una espècie de “caixa de Pandora”. El moble aparentment inofensiu es transforma en un dispositiu que modula l'acció. En obrir-ho es descompon en tres mòduls mòbils que alberguen el material necessari per al que esdevindrà. El primer mòdul porta uns tambors que seran tocats durant tota la marxa com a ritme conductor del cercaviles-manifestació. El segon porta el que no ha de faltar mai en la festa: el menjar. En l'últim mòdul, les disfresses per a aquest carnestoltes militant: les pancartes i banderes que vestiran als manifestants. I finalment, l'ingredient que en tota Implosió no ha de faltar: la pólvora.

Implosió Impugnada 7 com una disrupció en la quotidianitat dels nostres carrers, de la mateixa forma ho és la manifestació o la festa, ambdues implícites en la pròpia acció.
Però, la disrupció del quotidià per la revolta no és sempre dolça. De fet, els motius perquè se de so molt dolorosos: el descontentament, desassossec, abús, etc. Per açò,  l'embolcall edulcorat amb que la revolta i la protesta es cobreixen, mitjançant la disfressa de la festa, és la millor estratègia en aquesta època de tensions i ansietats. D'aquesta manera, ens projecta, sense deixar de trepitjar terra, cap a un carnestoltes d'il·lusions enfrontant-nos de la millor forma a l'amarg quotidià.

estracte del text de Johanna Caplliure