16/10/12

implosió impugnada 16. marina garcés



dóna’m la mà


marina garcés


Dóna’m la mà i tindrem la mesura de totes les coses
Salvat-Papasseit

...Una mà, sola, ja no és una mà. En tenim dues, com deia la meva mare, però l’una a l’altra no es fan companyia...

...El destí del món no està avui a les nostres mans, perquè hem après a fer-nos mal sense tocar-nos...
.
.. l’abandonament és la cancel·lació de tota possibilitat d’un nosaltres. Ens costa imaginar-nos abandonant algú, perquè pensem en els nostres fills, amics i éssers més propers. Però ho fem cada dia. La nostra vida funciona sobre el fet, silenciat, negat, que hem abandonat els altres a la seva sort...

 ... Hi ha moments, excepcionals, en què aquesta normalitat es trenca i ens trobem implicats, sense haver-ho esperat, en el destí dels altres...